Frankenstein

Publicat el 1818, Frankenstein s'erigeix ​​com una obra fonamental tant en el gènere gòtic com en el de ciència-ficció. Escrita per Mary Shelley, aquesta novel·la inquietant aprofundeix en les profunditats de l'ambició humana, els límits de l'exploració científica i les conseqüències de jugar a Déu.

La història gira al voltant de l'ambiciós científic Victor Frankenstein, la recerca implacable del coneixement el porta a un experiment agosarat: busca vèncer la mateixa mort. Impulsat pel desig de descobrir els secrets de la vida, en Víctor reuneix una criatura semblant a un humà a partir de parts del cos reanimades. Però aquest acte de creació posa en marxa una cadena d'esdeveniments que alteraran per sempre la seva vida i la dels que l'envolten.

La novel·la es desenvolupa a través d'una sèrie de cartes i narracions que relaten el viatge de Víctor des dels paisatges gelats dels Alps suïssos fins als ombrívols laboratoris d'Ingolstadt. La seva creació, el monstre sense nom, es converteix en una figura tràgica: un ésser rebutjat per la societat, anhel d'acceptació i comprensió. Mentre la criatura vaga per extensions desolades, lluita amb la seva pròpia existència i el turment que se li infligeix.

Shelley teixeix magistralment temes de l'ètica científica, la naturalesa de la monstruositat i les conseqüències d'una ambició sense control en el teixit de la seva narració. Amb el teló de fons de l'Europa de finals del segle XVIII, planteja profundes preguntes sobre els límits del coneixement humà i les responsabilitats que comporta exercir aquest poder.

L'escenari evocador de la novel·la —on els cims glaçats es troben amb els laboratoris foscos— reflecteix les lluites internes a què s'enfronten els seus personatges. A mesura que la Revolució Industrial i els avenços científics remodelen la societat, *Frankenstein* esdevé un reflex de les angoixes culturals del seu temps. L'exploració de l'alteritat de Shelley, tant en la forma del monstre com de la pròpia arrogancia de Victor, ressona fins i tot avui.

Frankenstein ha inspirat nombroses adaptacions, incloses versions cinematogràfiques icòniques com el clàssic de 1931 dirigit per James Whale, amb Boris Karloff com el monstre inoblidable. Més enllà del cinema, les reinterpretacions modernes de la literatura, el cinema i altres mitjans continuen explorant els temes de Shelley, adaptant-los a nous contextos.

En aquesta història d'ambició, creació i monstruositat, Shelley ens recorda que les nostres accions tenen conseqüències, ja sigui que busquem desafiar la mort o crear vida. Mentre mirem l'abisme del descobriment científic, hem de trepitjar amb cura, perquè la línia entre el creador i la creació es difumina, i les conseqüències poden ser més monstruoses del que ens imaginem.
Podeu llegir fora de línia