El viatge per l'est
Tungkol sa ebook na ito
Amb aquesta punyent novel·la autobiogràfica, Christine Angot reprèn un tema central en la seva vida i la seva literatura: l’incest, els abusos que va patir per part del seu pare, un home d’èxit –membre del servei de traducció del Consell d’Europa–, des de la preadolescència fins a la vida adulta, quan ja estava casada.
Angot ha tractat la qüestió des de diversos punts de vista a L’Inceste, Una setmana de vacances –publicada en aquesta col·lecció– i Un amour impossible. Ara, a El viatge per l’est, posa tot el focus en la filla, la víctima de l’abús. És des de la seva perspectiva que es narra la història, encara que potser caldria parlar de perspectives, ja que se succeeixen la visió de la nena, la de l’adolescent i la de la dona adulta.
Aquesta és la història dels fets que marquen una vida, una història de solitud i silencis. És també, potser, la novel·la amb què Angot aconsegueix tancar per fi la ferida. El llibre s’ha convertit en un esdeveniment literari a França i ha estat guardonat amb els premis Médicis i Les Inrockuptibles del 2021.
Tungkol sa may-akda
Christine Angot (nacida Pierrette Marie-Clotilde Schwartz en 1959) es autora de numerosas novelas y obras de teatro, que la han convertido en una escritora incontournable, indispensable y controvertida. Ha obtenido importantes premios, como el France Culture o el Flore. Entre sus novelas destaca El incesto, que causó conmoción en 1999, pero fue en 2012, con Una semana de vacaciones (publicada por Anagrama), cuando ganó el Premio Sade y se desató una gran polémica. La autora rechazó ese galardón con las siguientes palabras: «La imagen de ese premio, se corresponda o no con la obra del Marqués de Sade, está en contradicción total con el libro que he escrito.» La crítica la saludó entusiastamente: «Una novela de una transparencia radical y una carnalidad que aplasta. Un relato existencial de hondo calado» (Jesús Ferrero, El País); «Angot imprime una vuelta de tuerca suplementaria a la impronta impúdica que tanto marca su imaginario femenino... Polémico y valiente» (Juan Francisco Ferré, Sur). En Anagrama ha publicado también Un amor imposible: «Libro autobiográfico maravilloso. Angot demuestra ser una maestra del matiz y por ello nos parece tan auténtica» (Anna Caballé, El País); «Historia dura, muy bien escrita» (Manuel Hidalgo, El Mundo).
